Comencem be... una granja de porcs

Hooola a tooots!!!

Com esteu? Com ha anat la setmana santa? Que sapigueu q ens agrada molt tenir noticies vostres, tant els q us animeu a escriure al blog com els que ho feu per mail...

Bueno, jo ja fa temps que no escric al blog aixi q avui em desfogare pq tenim moooltes coses a explicar. I es que avui us escribim desde la nostra segona granja.

LA NOSTRA PRIMERA EXPERIENCIA COM A WOOFFERS

Dsprs d'un viatge de quasi 11h hores de tren i autobus vam arribar a Inverell, el poble on ens vindrien a buscar la Miriam i el Jack Nielson (els nostres primers granjers).

El viatge fins a Inverell va anar molt be, pero hauria pogut ser millor si no hagues estat pels nervis q m anaven invaint conforme anavem arribant...com anira? i si son uns granjers psicopates? i si no ens trobem...

Al arribar ens esperava una somrient Miriam. Ens va portar fins al cotxe i ens va dir q teniem un inesperat company de viatge: un petit porquet q havia hagut d portar al veterinari!! Aixi q el xavi al seient del davant amb el porquet i jo al darrera plena de bosses i pizzes vam comensar un emocionant vitge de nit fins a la granja, Severn River Farm.

Al arribar vam coneixer al Cliff (germa de la Miriam) i Jack ( el seu marit). Dsprs de sopar les pizzes i xerrar una estona ens van portar a la casa on dormiriem nosaltres (a uns 100 metres de la seva).

La primera impressio d aquella nit va ser bastant dolenta. Haviem anat a parar a una granja perduda por ahi, plena de porcs enormes (q mespantaven una pila), en una casa vella, bruta, plena de teles d aranya q feia podor i amb una gent q ens comensaven a semblar una mica sospitosos... el jack semlava taaan serio... Aixi q la primera nit la vam passar en vela, atents d q ningu entres i pensant q lendema mateix marxariem.

Sembla mentida les males passades q juga la ment per la nit. Menys mal q pel mati les coses es veuen tan diferents... Al llevar-nos vam decidir donar una oportunitat a aquesta granja. I menys mal q ho vam fer!! La caseta q al comensament no ens agradava la vam acabar trobant super acollidora, tot i q la bruticia, podor (d les tuberies, aigua del riu) i les aranyes continuaven al mateix lloc jjj

Els dies van anar passant mentre anavem aprenent una pila de coses sobre el funcionament de la granja. el treball era molt variat, donar llet als porquets mes petits (el xavi es un expert! dsprs se li adormien als barssos jjj), posar aigua als tancs dels altres porcs, separar i portar porcs a arees diferents segons el seu estat, manteniment general de la granja com posar balles, ajuntar tuberies per millorar el subministrament daigua, cavar amb pic i pala, anar amb el tractor, conduir les ranxeres...

Aixi q la setmana va passar molt rapid. Dsps d una setmana d moltes emocionons, de veure neixer porquets, de veure morir uns altres (el porquet q ens va acompanyar al cotxe, tot i cuidar lo molt es va acabant morint... va fer molta pena), i de veure coses com que mares porques es menjaven els fills recent nascuts daltres (quina rabia em va fer...) va arribar el dia de marxar.

El dia abans vam agafarnos els quatre la tarda lliure, vam anar por ahi i vam fer unes pizzes caseres per sopar. A l endema, va ser el dia mes trist del viatge. tot i un comensament una mica accidentat, la nostra experiencia a la granja de porcs ha resultat ser una de les coses mes maques q he fet a la meva vida. M ha sorpres veure com en nomes una setmana se li pot agafar tan de carinyo a dues persones. Aixi q la despedida va ser molt trista i vaig estarme tot el dia de viatge fins la seguent granja xafada, mirant per la finestra del bus i tren i recordant els millors moments de Severn River Farm.


DE LA GRANJA DE PORCS A LA COMUNITAT

Ara mateix estem a la nostra segona "granja". El tren ens va deixar a la nit a Lismore, on ens havia de venir a buscar la Meg. mentre l esperavem vam coneixer als primers aborigens del viatge a l estacio.

quan va arribar ens va portar fins a la casa. No ens ho podiem creure, estavem flipant... Una casa presiosa, en mig dun bosc subtropical, ple de flors, vegetacio, fauna... es com un petit paradis.

Ens van explicar q als setanta, un grup d amics van decidir comprarse una muntanya d unes 200 hectarees. establien una cooperativa amb lo qual ningun d ell te dret a la propietat del terreny en el que viuen. totes les decisions es prenen conjuntament amb votacions q es fan a les juntes (q celebren cada tres o dos mesos) tot i q cada divendres en el sopar q fan poden tb debatir les coses.

La gent viu en cases separades envoltades per selva, cada una d elles esta feta a ma i son sostenibles. Recollen aigua de la pluja per beure i rentar, tenen energia solar, utilitzen els residus del lavabo per fer compost,... ja us explicarem amb mes detall... La nostra casa es la mes gran i te un hortet on el xavi es passa el dia treballant amb el Timo, un finlandes q sembla un naufreg q tb esta fent de wooffer aqui.

jo aquests dies he estat malalta aixi q la meva feina ha sigut escanejar fotos de la construccio de la casa... emocionant...:( mentre esperava q em vinguessin a recollir a la sortida del metge vaig comensar a parlar amb una parella de dones aborigenes, una dona gran i laltra dons 40 anys. vam estar juntes com una hora!!! els hi vaig estar preguntant una pila de coses i elles no paraven d sorpredes de les coses q els hi explicava de bareclona...

Bueno, de moment aqui segui. dema divendres anirem al sopar comunitari i diumenge anirem a jugar a crocket. Ja us anirem explicant... prometo no enrollarme tant el seguent cop... jjj

Petons ben forts a tots i no deixeu d escriure!!
Miriam