broke back mountain..

Vale si es un posado.

Els dos portavenun rifle al cotxe amb les bales rodan pel salpicadero, per si veien un feral pig, un porc salvatge, es creuen amb els seus porc. Vem veure un parell, pero no van arrivar a disparar, van ser mes rapids el porcs, la lei del oeste....

Xavi

Aqui podeu veure la granja de porcs. Aqui no ho sembla pero estavem super bruts, plens de pols... una setmana sense cambiarnos de roba... ah! i el mes important!! el sombrero cowboy q ens vam comprar a sydney!

Les dues Miriams en la ranxera q dsps vaig arribar a conduir alguns dies. un d ells amb quinze porquets petits al meu costat!! un escandol!! jjj

es nota q el qui fa les fotos es el xavi... jjj torno a ser jo, potser pq currava mes q ell... :) aqui agafavem aigua per donarli a alguns dels porcs

dos dels porquets petits q cuidavem amb el biberon. eren molt macos...

Comencem be... una granja de porcs

Hooola a tooots!!!

Com esteu? Com ha anat la setmana santa? Que sapigueu q ens agrada molt tenir noticies vostres, tant els q us animeu a escriure al blog com els que ho feu per mail...

Bueno, jo ja fa temps que no escric al blog aixi q avui em desfogare pq tenim moooltes coses a explicar. I es que avui us escribim desde la nostra segona granja.

LA NOSTRA PRIMERA EXPERIENCIA COM A WOOFFERS

Dsprs d'un viatge de quasi 11h hores de tren i autobus vam arribar a Inverell, el poble on ens vindrien a buscar la Miriam i el Jack Nielson (els nostres primers granjers).

El viatge fins a Inverell va anar molt be, pero hauria pogut ser millor si no hagues estat pels nervis q m anaven invaint conforme anavem arribant...com anira? i si son uns granjers psicopates? i si no ens trobem...

Al arribar ens esperava una somrient Miriam. Ens va portar fins al cotxe i ens va dir q teniem un inesperat company de viatge: un petit porquet q havia hagut d portar al veterinari!! Aixi q el xavi al seient del davant amb el porquet i jo al darrera plena de bosses i pizzes vam comensar un emocionant vitge de nit fins a la granja, Severn River Farm.

Al arribar vam coneixer al Cliff (germa de la Miriam) i Jack ( el seu marit). Dsprs de sopar les pizzes i xerrar una estona ens van portar a la casa on dormiriem nosaltres (a uns 100 metres de la seva).

La primera impressio d aquella nit va ser bastant dolenta. Haviem anat a parar a una granja perduda por ahi, plena de porcs enormes (q mespantaven una pila), en una casa vella, bruta, plena de teles d aranya q feia podor i amb una gent q ens comensaven a semblar una mica sospitosos... el jack semlava taaan serio... Aixi q la primera nit la vam passar en vela, atents d q ningu entres i pensant q lendema mateix marxariem.

Sembla mentida les males passades q juga la ment per la nit. Menys mal q pel mati les coses es veuen tan diferents... Al llevar-nos vam decidir donar una oportunitat a aquesta granja. I menys mal q ho vam fer!! La caseta q al comensament no ens agradava la vam acabar trobant super acollidora, tot i q la bruticia, podor (d les tuberies, aigua del riu) i les aranyes continuaven al mateix lloc jjj

Els dies van anar passant mentre anavem aprenent una pila de coses sobre el funcionament de la granja. el treball era molt variat, donar llet als porquets mes petits (el xavi es un expert! dsprs se li adormien als barssos jjj), posar aigua als tancs dels altres porcs, separar i portar porcs a arees diferents segons el seu estat, manteniment general de la granja com posar balles, ajuntar tuberies per millorar el subministrament daigua, cavar amb pic i pala, anar amb el tractor, conduir les ranxeres...

Aixi q la setmana va passar molt rapid. Dsps d una setmana d moltes emocionons, de veure neixer porquets, de veure morir uns altres (el porquet q ens va acompanyar al cotxe, tot i cuidar lo molt es va acabant morint... va fer molta pena), i de veure coses com que mares porques es menjaven els fills recent nascuts daltres (quina rabia em va fer...) va arribar el dia de marxar.

El dia abans vam agafarnos els quatre la tarda lliure, vam anar por ahi i vam fer unes pizzes caseres per sopar. A l endema, va ser el dia mes trist del viatge. tot i un comensament una mica accidentat, la nostra experiencia a la granja de porcs ha resultat ser una de les coses mes maques q he fet a la meva vida. M ha sorpres veure com en nomes una setmana se li pot agafar tan de carinyo a dues persones. Aixi q la despedida va ser molt trista i vaig estarme tot el dia de viatge fins la seguent granja xafada, mirant per la finestra del bus i tren i recordant els millors moments de Severn River Farm.


DE LA GRANJA DE PORCS A LA COMUNITAT

Ara mateix estem a la nostra segona "granja". El tren ens va deixar a la nit a Lismore, on ens havia de venir a buscar la Meg. mentre l esperavem vam coneixer als primers aborigens del viatge a l estacio.

quan va arribar ens va portar fins a la casa. No ens ho podiem creure, estavem flipant... Una casa presiosa, en mig dun bosc subtropical, ple de flors, vegetacio, fauna... es com un petit paradis.

Ens van explicar q als setanta, un grup d amics van decidir comprarse una muntanya d unes 200 hectarees. establien una cooperativa amb lo qual ningun d ell te dret a la propietat del terreny en el que viuen. totes les decisions es prenen conjuntament amb votacions q es fan a les juntes (q celebren cada tres o dos mesos) tot i q cada divendres en el sopar q fan poden tb debatir les coses.

La gent viu en cases separades envoltades per selva, cada una d elles esta feta a ma i son sostenibles. Recollen aigua de la pluja per beure i rentar, tenen energia solar, utilitzen els residus del lavabo per fer compost,... ja us explicarem amb mes detall... La nostra casa es la mes gran i te un hortet on el xavi es passa el dia treballant amb el Timo, un finlandes q sembla un naufreg q tb esta fent de wooffer aqui.

jo aquests dies he estat malalta aixi q la meva feina ha sigut escanejar fotos de la construccio de la casa... emocionant...:( mentre esperava q em vinguessin a recollir a la sortida del metge vaig comensar a parlar amb una parella de dones aborigenes, una dona gran i laltra dons 40 anys. vam estar juntes com una hora!!! els hi vaig estar preguntant una pila de coses i elles no paraven d sorpredes de les coses q els hi explicava de bareclona...

Bueno, de moment aqui segui. dema divendres anirem al sopar comunitari i diumenge anirem a jugar a crocket. Ja us anirem explicant... prometo no enrollarme tant el seguent cop... jjj

Petons ben forts a tots i no deixeu d escriure!!
Miriam

cap a les granjes

Aquest dies em tornat a llogar una furgoneta i hem anat a les blue mountains, esta a 100km al nord de sydney, es un altipla on es troben el pobles i just on acaben les cases, hi han els penyassegats d uns 200 metres q donen a una vall que arriva fins l-horitzo de selva.

Fa 100 anys que la zona va ser explotada per la extraccio de carbo , aixi que hi ha tot de camins que recorren la part superior i escales que baixen fins la part de baix de l escarpament, vam arribar a pujar mes de 600 escales, molt verticals, pero per sort ben preparades amb barana i tot.

Em fet de les excursion mes maques del viatje entre selva i falgueres gegants, moltes cascades, molt be la veritat,, l ultim dia vem anar a l extrem del parc des de on vam trobar un riu on ens podiem banyar , per sort per aquesta zona encara no hi ha cocodrils... fins la part del nord que no hi han.

El veiritable repte d'aquest dies es ajustarse al presupost, vem calcurar el que voleim gastar,, els dies que voliem estar en granjes i el que ens haviem gastat a tasmania i vem calcurar un preu, la veritat e que fins ara esta resultant imposible ajustar-se, la miriam porta la comptavilitat, anotant fins l'ultim gasto, el problema es que no podem estar mes dies a les granjes, sino no tindrem temps pel que volem visitar.

Avui fa un mes i de moment esta passant molt rapid, de fet sembla que ens quedarem curts amb tres mesos. Avui sortim a les 10 del mati amb tren, arribarem a les 16:40 on agafarem un autobus que ens deixara a les 8 de la nit a inverell, on ens vindran a recollir el jack i la miriam Neilson, els nostres primers granjers!.

Ja us anirem explicant,,

una foto que volia penjar de tasmania

Ja acaba la etapa de sydney i dema anem per les blue mountains 5 dies. No tinc temps aixi que us penjo una foto de la miriam que us volia penjar fa dies...

deuuu

Un dies per Sydney

Bueno ja portem un dies per Sydney,, de moment molt be cominant sense parar, es enorme,, i aixo que anem agafant els autobusos, trens i ferris, pero ja se sap q fer turisme per les ciutats de vegades cansa mes que a la muntanya. El mes sorprenent de moment es la gran quantitat d'asiatics que hi han, a mes estem en el barri chino,, es molt divertit sembla que estiguem a hong kong, a mes el sushi esta baratisim,, l'altre cosa sorprenen es q a partir de la posta de sol, del parc que hi ha al centre de la ciutat, que es gegant, surten cents de ratpenats de mes 1 metre d'embergadura, i es reparteixen poer tota la ciutat, es impresionant en serio, sembla una peli de vampirs. Els veus volant entre els gratacels,, es molt curios.

Bueno dema anem a fer el guiri, amb autocar a fer la ruta dels vins. A dos hores de sydney hi ha Hunter valley que seria com el penedes, de Australia. Bueno a veure que tal els vins,..

Apa fins aviat,
no worry's mate !!

Xavi

bueno es mes una prova que un video interesant...

A Sydney

Equidna
Brunny island, com veieiu el tmeps no sempre a sigut bo.
Mt field, uns dels lloc mes macos q he visitat mai.
Maria island

Bueno ahir al fi vem poder penjar unes fotos mes,, es lo bo de estar en una ciutat que hi ha moltes mes facilitats,, per resumiros aquest dies per tasmania, bueno vem voltar la illa pels parcs naturals amb la furgoneta i de de alla anavem fent excursions.

Vem conseguir un contacte d'un home que tenia una finca enorme a la part nord oest,una de les mes inhabitades es veu que tenia els diables acostumats a venir a menjar per les nits a la seva cabanya, ,, vem perdre dos dies per poder quedar amb ell i vem fer mes de 300 km,, despres de tot aixi, vem quedar amb ell a les 7 i vem fer una excursio per la seva finca era una reserva gegant devant del mar,, estaven estudiant fer-ho parc natural pero alla encara hi han cowboys i no els poden fer fora, pq es una activitat tradicional.
be la historia es q per resumir va haber un moment en q la miriam i jo a les 12 de la nit ens vem trobar sols en una cabanya a la costa en aquella nit ta nventosa, mirant per la finestra un kangur mort que havia deixat el tio pq vinguesins els diables a menjar, era una cabanya de pedra molt petita on habiem sopat i en aquell moment el guia s'habia emportat a la resta de gent i ens habia deixat sols,, no hi habia ningu a uns quan quilometres nomes teniem la llum que enfocaba el kangur i nomes se sentia el vent i un walky d'aquest que els hi fiquen als nens per saber els pares si ploren. la miriam estava una mica acollonida, jo ansios per veure si al fi venia,, van anar pasar el temps i res,,, finalment va tornar el jeff i res, ens va explicar que solia venir 9 de cada deu cop, axi que es pot dir q vem tenir molt mala sort,, pero bueno la experiencia va estar be, encara q si l'arrivem a veure hauria sigut massa.

Despres vem seguir la ruta cap a maria island i altres parcs, aquesta es una illa on no hi viu ningu, es un parc natural amb una antiga preso dels primers colons que van venir,, lo divertit es q et quedes a dormir a les celes, sense llum, i t'has de portar l'aiga potable per tots els dies, vem estar nomes un parell de dies. Lo cuiors es q als anys setanta van portar la majoria d'especies de mamifers de tasmania, per tal de fer com una arca de noe, menys els carnivors, aixi q ar ahi ha una superpoblacio de kangurs, wombats,, walabis,, etc.


bueno aixo es algo del q us podria explicar ara per sydney un cambi radical,, una ciutat enorme molt cosmpolita, sembla un altre pais, al alberg molt guiri, ahir feien clases de salsa i donaven sangria gratis,, bueno aqui ve molta gent de festa,, ja dona per aixo,, platja, surf,,

Bueno us penjare algunes fotos mes,, deuu... Perdoneu la mala redaccio i lles faltes,, per ceert les fotos respectes les anterios no segueixen ordre cronologic

fotoooosss!!!

La nostra primera nit a la furgo!!! Estrenem fogonet i mengem carn (ultim dia).

Dinant una dia de pluja a Bruny Island (les sobres de la carn amb mongetes jjjj)

El dr. Steve Smith i el Nolan. Els unics dels q ens vam poder despedir el dia seguent del sopar a casa seva.

mt field
Cradle mountain