Hooola a tots!!
Veiem q aquests ultims dies us heu animat a contestar mes al blog!! Moltes gracies!! Aixi es mes motivador anar escribint...
Bueno, la millor manera de titular aquesta nova entrada del blog es Annie's Place. Despres de visitar el cor australia vam dirigirnos cap al sur, a adelaida. Es una ciutat petita, tranquila, en la q el turisme q ve crec q es una mica accidentat, o venen pensant q es una altra cosa o s estan de pas, o, com en el nostre cas, pq ens hem quedat "atrapats".
La idea era passar nomes un dia fins a que ens vinguessin a buscar per anar a la seguent granja. Despres de parlar amb ells va resultar q no ens podrien recollir fins avui. Amb lo qual va soposar haver d enderrerir els nostres plans i agenda del viatge (ara haurem d anar mes de cul), i deixar de veure kangaroo island. A part ens vam trobar amb q ens haviem de quedar en una ciutat q no era especialment res de l altre mon durant uns quants dies...
El panorama pintava bastant malament pero finalment ens hem sapigut ensurtir be i al final ha resultat ser una part del viatge ben diferent. Hem estat mooolt tranquils (massa la majoria de cops), hem anat a toots els museus de la ciutat (tres), hem passejat pel jardi botanic, pel riu, menjat sushi, tast de vins... i tot ho hem repetit cada dia per omplir les hores!!!
El millor de tot ha estat Annie's Place. Es el nom de la llotjament en el q hem estat aquests dies. Nomes arribar vam veure q hi havia una atmosfera especial (i no era per l habitacio q compartiem 10 persones). Es un lloc molt maco, familiar, amb personalitat, bona musica, menjar i bona gent. Tot i el moviment de gent (q et permet coneixer gent nova cada dia) erem uns quants de veteranos i al final, com q l hostal tampoc es molt gran es com si visquessis en una gran familia.
Una altra bona noticia per les nostres butxaques va ser el preu (22 euros dues persones), aixo si, en l habitacio de 10, tenies esmorzar inclos, internet gratuit tooot el dia (lo normal es pagar uns tres o cinc dollars australians la hora) i sopar boniiiiiissssim (a canvi de comprar una beguda, potser per 2 euros per persona).
Aixi q aquests dies a adelaida han anat passant entre passejos, museus, vi, menjar i moooolts companys d habitacio. i a sobre ens ha anat be per estalviar una mica i tot! Aixi q avui abandonem les lliteres i anem a la nova granja (la ultima). Trobarem a faltar els ronquidos, entrades i sortides de les habitacions i el caos de l habitacio.
Encara q amb pocs dies per davant el viatge continua. Com ja sabeu cada cop ens queden menys dies per aquestes terres, aquest blog te els dies comptats, aixi q els q encara no heu escrit encara esteu a temps!!! :)
Un petonas a tothom!
Miriam
lunes, 28 de abril de 2008
jueves, 24 de abril de 2008
despres de 2 mesos arrivem a australia
En 3 hores vem pasar de la selva i els esculls, al centre geografic d australia a uns 2000km del mar, el poble es diu Alice springs i es la capital del outback, com ells diuen al interior d australia.
Vem tenir la sensacio d arrivar a la australia q tots tenim en ment, la de grans esplanades pols vermella i aborigens descalsos pel carrer,,
Vem llogar per 6 dies una furgoneta una mica millor que les anteriors, no hi havien d altres,, la veiritat un luxe, cuinar a dins de la furgo amb micrones, fogons, nevera,,,
Vem comencar per dal visitr mc donells ranges, una serralada que te un quantas bases, cada tans kilometres, que son com un oasis, la priemra nit va ser allar i va ser de les millors del viatge, estava aprop d uns d aquest oasis, amb nomes 4 furgos mes en una nit freda de lluna plena. Molt tranquil lluny de la bojeria de turistes de la costa.
Al mati vme anar a visitar un altre basa on vem veure el timit wallabi de potes negres que viu a les roques i no es deixa molt veure.
No es podien entretindrem olt pq teniem quasi 500 km fins a kings canyon per les mitiques carreteres del interior,, ara si comensava la aventura pel outback,, la carretera seria com la tipica comercal amb uns 10m de terra de arcen per banda, es podia anar a 130 pero no pasavem de 80 90 per no gastar molta gasolina, de tant en tant veies a la borarera algun cangur mort, i un munt d ampolles per tot arreu. A diferencia del que m imaginava no es una gran esplanada senses res, sino q esta plena de petits arbres i arbustos q no et deixen veures res mes enlla.
Pel cami res de res nomes cada 100 km una bencinera amb la gasolina a mesura q t allunyaves de alice spring cada cop mes cara. Lo noomrla son uns 150 centims litre a alice 175 , vem arrivar a pagar 200!! tampoc tenies molta alternativa.
De lo mes divertit es q ens vem adonar que quan et creuaves amb algum cotxe la gent et saludaba, es com a la muntanya es aquest tipus de comnpanyersime q es crea en els llucs remots q no es te en les ciutats,, sino tot el contrari. Es curios com mes semblant fos el vehicle mes efusiva la salutacio,, tampoc es q no et creuessis amb ningu, mes o menys cada 10 min, vem arrivar a estar mes de 30 mins sense q pases ningu, pero bueno anaves veient cotxes, bueno de fet es la unica carretera asfaltada q creua australia pel mig.
L alter curiositat son els trailes, arriven a tenir 3 remolts mes del incorporat suposos q faran un 100 metres de llarg,, la veirtat es q pensaria q serien mes grans tanta publicitats q els feien..
Despres de unes quantes hores vem arrivar al unic lloc q pots passar la nit a kings canyon , es un camping amb resort,, ple gent.. lo millor va ser q per la nit es pasejaven els dingos com si res,, i just avans d anar a dormir uns es va ficar a odolar com un llop a uns 20 m de la furgo, impresionanat. Al mati voliem ser els primers en pujar al cano aixi q ens vem despertar avsn de les 6 , a aquella hora se sentien un parell de dingos udolant de lluny. Durant el dia vem estar fent la excursio molt maca, pero rodejats d altres grups de turistes de tot el mont feien el mateix,, ja se sap es una excurios molt popular.
L endema vem tornar a matinar per anar a uluru dthe rock com li diuen aqui, estava nervios, es unlloc tan mitic, i despres de un viatje tan llarg, per fi ho veuriem,, van ser unes alters 5 hores de cotxe a 80 , despres de hores de veure arbustos i cangurs morts,, de sobte entre el matorrals vem veure aquest gran roc, q es uluru, e lprimer de tot va ser anar al campoing, per tenir el 400.000 turists q van cada any controlats ens tenen a tots en un megacomplex de hotels resorts i camping, a 25 km de uluru, esta construit de tal forma q no es veu practicament res, sembla q no hi hagi massa construit pero si veus la foto aeria et fas la idea del q realemnt es.
Els seguents dies van ser d admiracio de la roca, anat a les 3 postes de sol q vem poder anar,. fer l excursio q li dona la volta per la base, veient la sortida de sol ,, tot un monetematic, no es va deceocionar, pero de vegades era dificil evadir/se del nubol de turistes q hi havia per tot arreu , potser el dia q mes vem disfrutar va ser qua nvem anar a kata juta, son uns 35 pics semblant a uluri a nmomes 20 km , vem arrivar molt dora, com de custum hi vem fer uan excursio molt maca,, d uns 8 km, estavem quasi sols va estar molt be. no es tna popular com uluru.
Bueno per no extendrem massa, ho resumiria amb lo que em va sorpendre, primer en cap lloc o en molts powcs es comenta q la zona esta plena de mosques, pero plena es poc, hi aixo q vem anar fora de temporada, hi ha molta gent que va amb mosquiteres a l barret tot el dia, son com les de aqui pero mes petites i van directes a boca nas i orelles, es per tornarse boix, l altre cosa es q com ja he dit hi ha molta mes vegetacio del que t imagines. Tambe em v asorpenmdre q tothom va a veure la posta de sol, hi han dos parking per veurela, el d autocars i el de cotxes, el d autocars hi havien com 20 o mes, els hi preparen als turistes taules amb champany , i pica pica,, es una bojeria i mentrestant uns 4 helicopters i dos avionetes sobrevolant la zona amb turistes,,
l altre cosa mes sorpreenet son els aborigens, els vem veure a laice springs sober tot els voltants osn terres aborigenes, amb moltes comunitats onj nomes pots entrear amb permisos,, el que t expliquen d ells es com tiren els boomerangs, i com toquen el didjeridoo, pero de la vida q relament poques coses vem esbrinar, els vem veure com ser extrany que passejen descalsos pel super , bruts i que no somriuen mai, ells son com papa noels negres i deslcalcos, amb la roba marro de pols i elles bueno elles son molt rares,, de primera vista no semblen molt simpatics, no es nota una interaccio entre blanc i aboringens sembla mes com si es toleresin. Ens em quedat amb les ganes de saber realment mes d aquesta gent de com viuen de quina relacio amb la resta d australians tenen,, es molt dificil sent un turista de peentrar en aquesta societat, nosaltres nomes podem quedarnnos en la imatge de postal q ens venen i tornar contents a casa amb un didjeridoo..
Bueno aixi es com mes o menys ha anat aquest dies hi han algunes coses mes pero ja les veureu els afortunats q volgueu veure les fotos a la tornada..
Per cert veiem q el ritme de comentaris esta baixant, no se si es reflex del ritme de lectures esperem ,que no aixi q us animem a seguir escrivint, fins aviat..
Xavi,
Vem tenir la sensacio d arrivar a la australia q tots tenim en ment, la de grans esplanades pols vermella i aborigens descalsos pel carrer,,
Vem llogar per 6 dies una furgoneta una mica millor que les anteriors, no hi havien d altres,, la veiritat un luxe, cuinar a dins de la furgo amb micrones, fogons, nevera,,,
Vem comencar per dal visitr mc donells ranges, una serralada que te un quantas bases, cada tans kilometres, que son com un oasis, la priemra nit va ser allar i va ser de les millors del viatge, estava aprop d uns d aquest oasis, amb nomes 4 furgos mes en una nit freda de lluna plena. Molt tranquil lluny de la bojeria de turistes de la costa.
Al mati vme anar a visitar un altre basa on vem veure el timit wallabi de potes negres que viu a les roques i no es deixa molt veure.
No es podien entretindrem olt pq teniem quasi 500 km fins a kings canyon per les mitiques carreteres del interior,, ara si comensava la aventura pel outback,, la carretera seria com la tipica comercal amb uns 10m de terra de arcen per banda, es podia anar a 130 pero no pasavem de 80 90 per no gastar molta gasolina, de tant en tant veies a la borarera algun cangur mort, i un munt d ampolles per tot arreu. A diferencia del que m imaginava no es una gran esplanada senses res, sino q esta plena de petits arbres i arbustos q no et deixen veures res mes enlla.
Pel cami res de res nomes cada 100 km una bencinera amb la gasolina a mesura q t allunyaves de alice spring cada cop mes cara. Lo noomrla son uns 150 centims litre a alice 175 , vem arrivar a pagar 200!! tampoc tenies molta alternativa.
De lo mes divertit es q ens vem adonar que quan et creuaves amb algum cotxe la gent et saludaba, es com a la muntanya es aquest tipus de comnpanyersime q es crea en els llucs remots q no es te en les ciutats,, sino tot el contrari. Es curios com mes semblant fos el vehicle mes efusiva la salutacio,, tampoc es q no et creuessis amb ningu, mes o menys cada 10 min, vem arrivar a estar mes de 30 mins sense q pases ningu, pero bueno anaves veient cotxes, bueno de fet es la unica carretera asfaltada q creua australia pel mig.
L alter curiositat son els trailes, arriven a tenir 3 remolts mes del incorporat suposos q faran un 100 metres de llarg,, la veirtat es q pensaria q serien mes grans tanta publicitats q els feien..
Despres de unes quantes hores vem arrivar al unic lloc q pots passar la nit a kings canyon , es un camping amb resort,, ple gent.. lo millor va ser q per la nit es pasejaven els dingos com si res,, i just avans d anar a dormir uns es va ficar a odolar com un llop a uns 20 m de la furgo, impresionanat. Al mati voliem ser els primers en pujar al cano aixi q ens vem despertar avsn de les 6 , a aquella hora se sentien un parell de dingos udolant de lluny. Durant el dia vem estar fent la excursio molt maca, pero rodejats d altres grups de turistes de tot el mont feien el mateix,, ja se sap es una excurios molt popular.
L endema vem tornar a matinar per anar a uluru dthe rock com li diuen aqui, estava nervios, es unlloc tan mitic, i despres de un viatje tan llarg, per fi ho veuriem,, van ser unes alters 5 hores de cotxe a 80 , despres de hores de veure arbustos i cangurs morts,, de sobte entre el matorrals vem veure aquest gran roc, q es uluru, e lprimer de tot va ser anar al campoing, per tenir el 400.000 turists q van cada any controlats ens tenen a tots en un megacomplex de hotels resorts i camping, a 25 km de uluru, esta construit de tal forma q no es veu practicament res, sembla q no hi hagi massa construit pero si veus la foto aeria et fas la idea del q realemnt es.
Els seguents dies van ser d admiracio de la roca, anat a les 3 postes de sol q vem poder anar,. fer l excursio q li dona la volta per la base, veient la sortida de sol ,, tot un monetematic, no es va deceocionar, pero de vegades era dificil evadir/se del nubol de turistes q hi havia per tot arreu , potser el dia q mes vem disfrutar va ser qua nvem anar a kata juta, son uns 35 pics semblant a uluri a nmomes 20 km , vem arrivar molt dora, com de custum hi vem fer uan excursio molt maca,, d uns 8 km, estavem quasi sols va estar molt be. no es tna popular com uluru.
Bueno per no extendrem massa, ho resumiria amb lo que em va sorpendre, primer en cap lloc o en molts powcs es comenta q la zona esta plena de mosques, pero plena es poc, hi aixo q vem anar fora de temporada, hi ha molta gent que va amb mosquiteres a l barret tot el dia, son com les de aqui pero mes petites i van directes a boca nas i orelles, es per tornarse boix, l altre cosa es q com ja he dit hi ha molta mes vegetacio del que t imagines. Tambe em v asorpenmdre q tothom va a veure la posta de sol, hi han dos parking per veurela, el d autocars i el de cotxes, el d autocars hi havien com 20 o mes, els hi preparen als turistes taules amb champany , i pica pica,, es una bojeria i mentrestant uns 4 helicopters i dos avionetes sobrevolant la zona amb turistes,,
l altre cosa mes sorpreenet son els aborigens, els vem veure a laice springs sober tot els voltants osn terres aborigenes, amb moltes comunitats onj nomes pots entrear amb permisos,, el que t expliquen d ells es com tiren els boomerangs, i com toquen el didjeridoo, pero de la vida q relament poques coses vem esbrinar, els vem veure com ser extrany que passejen descalsos pel super , bruts i que no somriuen mai, ells son com papa noels negres i deslcalcos, amb la roba marro de pols i elles bueno elles son molt rares,, de primera vista no semblen molt simpatics, no es nota una interaccio entre blanc i aboringens sembla mes com si es toleresin. Ens em quedat amb les ganes de saber realment mes d aquesta gent de com viuen de quina relacio amb la resta d australians tenen,, es molt dificil sent un turista de peentrar en aquesta societat, nosaltres nomes podem quedarnnos en la imatge de postal q ens venen i tornar contents a casa amb un didjeridoo..
Bueno aixi es com mes o menys ha anat aquest dies hi han algunes coses mes pero ja les veureu els afortunats q volgueu veure les fotos a la tornada..
Per cert veiem q el ritme de comentaris esta baixant, no se si es reflex del ritme de lectures esperem ,que no aixi q us animem a seguir escrivint, fins aviat..
Xavi,
jueves, 17 de abril de 2008
mes fotos...
jo cara a cara amb el casuari...
desdpres de quatre hores a la selva amb el nostre amic possum
banyantme en un llac on vaig confiar en els locals q em van dir q no hi havien cocodrils...
vacaciones en el mar
al menjador, dsps duna inmersio i abans duna altra... ja veureu en el programa q no hi havia lloc per descansar!!
amb el yon i melica, pare i filla suecs q vivien a sydney. els primers dies erem els unics q feiem snorkel i anavem els quatre junts (encara q digui q no jo crec q el xavi esta fent forsa amb la panxa...)
el nostre vaixell...
Com esteu? Que expliqueu? Ja plou per barcelona? Q les ultimes noticies q tenim no son gaire bones...
Bueno, us escribim desde terra ferma dsprs d haver passat uns dies en alta mar visitant la barrera de coral. Ara mateix el cap em dona voltes i sembla q el terra es bellugui mes q el vaixell... i es que han estat tres dies de creuer a lo vacaciones en el mar!!!, bueno, el vaixell no tenia res a veure, el tamany (i la velocitat) va en relacio al pressupost i ja sabeu q el nostre es bastant ajustat :)
Tot i aixi ha sigut una experiencia mooolt recomanable. A aquells q us deixeu caure per aqui a l agost ja us estic envejant!!! Dsps de quasi tres hores de viatge (i una pila de gent marejada i potant) vam arribar a la barrera de coral. La previsio meteorologica no era molt bona pero al final no ha anat tan malament com pensavem.
A l'arribar a la barrera una barca venia a buscar la gent q ens quedariem uns dies a dormir i ens traslladaven a un vaixell mes gran. Per nosaltres, q mai haviem fet res semblant, el vaixell ens va semblar molt maco. Haviem pagat un preu especial per compartir habitacio (era la opcio mes barata) i al final ens ha tocat una doble!! (aixo si, a les golfes, en plan leonardo di caprio en titanic).
Aquests dies han consistit basicament en menjar i tirarse a l aigua. Ens llevavem super dhora i abans de poder treurens les leganyes ja estavem a laigua!! LA veritat es q ha estat molt be tot i q no es la millor epoca per visitar la berra. Estava bastant terbola, amb onades i corrent pero s intueix el potencial q te. Ja m ho confirmareu els q ho veieu a l agost, ens han dit q es la millor epoca!! Si veieu el tauro de punta blanca no mho digueu (l hem estat buscant desesperadament i no lhem trobat!!!) I es q gairebe tothom feia bombolles i nosaltres amb lsnorkel estavem una mica mes limitats...
Tot i aixi hem vist coses q els altres no han arribat a veure pq no es el mateix els animals del fons als de dalt. Personalment crec q el mes bonic es el q hem fet pq a dalt pots veure la quantitat de colors de la barrera i la quantitat de peixets q hi ha. Hem vist tants q es impossible aprendres els noms!! Uns tipu nemo, tortugues calamars, peixos lloro, agulles...
Bueno, per ara aixo es tot. Dema volem cap a Alice Springs, agafarem una camper van i estarem uns dies visitant la zona de l uluru.
Ja us explicarem...
Petons a tots!
Miriam
Vaixells en mig de la barrera. Ja veieu q el temps tampoc era molt bo...
Barca q ens portava de tornada cap al vaixell
El programa del dia... al comensament espanta una mica... vaja forma de matinar!!! :)
lunes, 14 de abril de 2008
Uns dies pel tropic,,
Despres de Fraser vem anar a la Whitsundays, un dels lloc mitics pels turistes, la vista des de el mirador de la illa mes gran, es una de les imatges mes conegudes. Lo tipic es agafar un creuer de tres dies, normalment un velero i fer un vol.
Al ser una de les destinacions mes populars ens vem tornar a trovar amb el tipic turisme australia,, que aqui seria el guiri de lloret.
Per arrivar ens vem tirar 12 hores de bus per la nit, tota una experiuencia sobre toto baixar a pixar a les 4 del mati a una benzinera perduda pel cami,, be no m;enrollo mes, la cosa es q veient el percal vem agafar una excursio d un dia la vista no era la de les postalsm ens van portar en marea alta, i l aigua no tenia mes de 2 m de visibilitat, molt frustant per ser l escull. Una mica decepcionant,, us explico aixo tb, pq no mitifiquem tampoc, al viatje hi ha hagut de tot de vegades molt sorpresos i altres com aquest decepcionats, bueno en resum el dia molt tranquilk, vem coneixer a una parella de holandesos molt simpatics i ja esta. Per la nit un altre bus 10 hores mes.
Ve marrivar a Cairns que es podria dir que es quasi lo mes al nord q arriva tot lo occidental. Vem llogar una furgoneta per 5 dies i em estat visitant varios parcs el mes conegut Daintree, espectacular, la selva im0presionant cents d especies de plantes arbres gegants, molt maco, lo dolent pocs animals, i pocs recorreguts per fer a peu.
Lo mes freaky dels dies, vem agafar un guia per una sortida nocturna, sortia molt be de preu i eren 3 hores per la selva , la cosa prometia, al arrivar la hora vem veure el guia, tot un personatge es feia dir possum, com l animal, era una especie de livingstone a la australina, molt raro pero molt divertit, ens va esplicar tots el secrets de la selva, mil plantee, insectes , un entusiasta, al final ens vem tirar 4 hores per la selva caminant molt a poc a poc mirant cada planta,, tot una experiencia, pero d animals ven poc un bandicoot i alguns insectes gegants,,
L altre anecdota es que voliem veure el casuari, es diu per aqui q es el ocell mes perillos, bueno tot aqui es perillos o aixo diuen, ens van dir que lo mes facil era anar a una badia on hi havia un exemplar que es pasaba a prop de la gent i era bastant inofensiu.
Bueno doncs alla ens veus amb la furgoneta a la platja remota, esperant a veure si es deixava veure, pero res, em baix distreure repasant la guia d ocells, i menjant una poma en una taula, mentres la miriam estava a la furgo al meu costat, aixo q em giro i veig el casuari just al costat de la furgoneta, venint cap a mi,, vaig intentar cridar la miriam suament pero res, es va anar apropant cap a mi, fins que va venir a la taula i es va menjar els restos de la poma,, al apartarme vaig veure que la miriam l havia vist abans que jo i s havia tancat a la furgo,,, jjj bueno cap problema al final va sortir, realemnt semblava docil, tal com va venir s en va anar,,,,
Hi han fotos,, pero fins dintre de tres dies no les podrem penjar, dema agafem un creuer per anar a vuere la barrera de coral a veure que tal,,,
Apa q ja nomes qda un mes,, saltucaions a tots,,,
Xavi
Al ser una de les destinacions mes populars ens vem tornar a trovar amb el tipic turisme australia,, que aqui seria el guiri de lloret.
Per arrivar ens vem tirar 12 hores de bus per la nit, tota una experiuencia sobre toto baixar a pixar a les 4 del mati a una benzinera perduda pel cami,, be no m;enrollo mes, la cosa es q veient el percal vem agafar una excursio d un dia la vista no era la de les postalsm ens van portar en marea alta, i l aigua no tenia mes de 2 m de visibilitat, molt frustant per ser l escull. Una mica decepcionant,, us explico aixo tb, pq no mitifiquem tampoc, al viatje hi ha hagut de tot de vegades molt sorpresos i altres com aquest decepcionats, bueno en resum el dia molt tranquilk, vem coneixer a una parella de holandesos molt simpatics i ja esta. Per la nit un altre bus 10 hores mes.
Ve marrivar a Cairns que es podria dir que es quasi lo mes al nord q arriva tot lo occidental. Vem llogar una furgoneta per 5 dies i em estat visitant varios parcs el mes conegut Daintree, espectacular, la selva im0presionant cents d especies de plantes arbres gegants, molt maco, lo dolent pocs animals, i pocs recorreguts per fer a peu.
Lo mes freaky dels dies, vem agafar un guia per una sortida nocturna, sortia molt be de preu i eren 3 hores per la selva , la cosa prometia, al arrivar la hora vem veure el guia, tot un personatge es feia dir possum, com l animal, era una especie de livingstone a la australina, molt raro pero molt divertit, ens va esplicar tots el secrets de la selva, mil plantee, insectes , un entusiasta, al final ens vem tirar 4 hores per la selva caminant molt a poc a poc mirant cada planta,, tot una experiencia, pero d animals ven poc un bandicoot i alguns insectes gegants,,
L altre anecdota es que voliem veure el casuari, es diu per aqui q es el ocell mes perillos, bueno tot aqui es perillos o aixo diuen, ens van dir que lo mes facil era anar a una badia on hi havia un exemplar que es pasaba a prop de la gent i era bastant inofensiu.
Bueno doncs alla ens veus amb la furgoneta a la platja remota, esperant a veure si es deixava veure, pero res, em baix distreure repasant la guia d ocells, i menjant una poma en una taula, mentres la miriam estava a la furgo al meu costat, aixo q em giro i veig el casuari just al costat de la furgoneta, venint cap a mi,, vaig intentar cridar la miriam suament pero res, es va anar apropant cap a mi, fins que va venir a la taula i es va menjar els restos de la poma,, al apartarme vaig veure que la miriam l havia vist abans que jo i s havia tancat a la furgo,,, jjj bueno cap problema al final va sortir, realemnt semblava docil, tal com va venir s en va anar,,,,
Hi han fotos,, pero fins dintre de tres dies no les podrem penjar, dema agafem un creuer per anar a vuere la barrera de coral a veure que tal,,,
Apa q ja nomes qda un mes,, saltucaions a tots,,,
Xavi
lunes, 7 de abril de 2008
fotos de la segona granja
Fent el dinar a casa el Jack i la Meg. Aquest es el Timo, el finlandes...
Treballant a l'hortdomingo, 6 de abril de 2008
fotos de frser
El cotxe rosa, a les platjes-carretera de frser amb gent del grup
Vaya pintas marianico
Un dingo que intentava agafar e lque pogues dels turistes a la llacuna mckenzi
DESPRES DE TREBALLAR...UNES VACANCES
Hooola!!!!!!
Com esteu tots? Que us expliqueu? Comensa a fer caloreta per barcelona? Bueno bueno, dsps d uns quants dies desapareguts tornem a tenir la oportunitat de donar senyals de vida... i lo dolent de q passin tants dies sense escriure es que la feina s acumula pq cada dia q passa es van acumulant mil histories i anecdotes...
UNES MERESCUDES VACANCES...
Dsps de treballar una setmana a casa del jack i la meg va arribar el moment d acomiadarnos. Els ultims dies a casa seva van ser molt macos i especials. Vam poder compartir molts bons moments amb ells i amb el Timo (l altre wwoofer): el sopar de la comunitat, xerrades al voltant de la foguera per la nit, passejades per platges impressionants, banys al riu, croquet, sopars amb els seus amics...
Aixi q dilluns passat, vam deixar aparcats el pic i la pala i vam comensar unes merescudes vacances :)
Vam dirigirnos cap a Byron Bay, un poble q a la seva epoca era un desti hippie i on actualment encara hi ha molta gent q intanta seguir un estil de vida una mica alternatiu. Tothom ens va dir q en el seu moment era un lloc molt emblematic i especial, tot i q ara no es el mateix pq el turisme s esta carregant part de lencant del poble es nota en lambient un encant especial.
El segon dia destar al poble vam anar amb una barca a fer snorkel a unes illetes q hi havia a prop.
Va ser una experiencia mooolt maca!!! I es que fer snorkel a australia es bastant diferent q al mediterrani, en comptes de nadar entre salpes, sards i daurades vam nadar entre una pila de peixos de colors, una "raya", taurons i tortugues de mar (maquiiiisssimes). Va ser impressionant. El primer cop q nado entre taurons, i no us exagero si dic q vam veure uns 15 o 20... impressionant... Pero van bastant a la seva bola i passen olimpicament de la gent... a part ens van dir q aquella especie no era perillosa i q (el mes important) q tenien la boca mes aviat petita... jjj
HEM SOBREVISCUT A LA ILLA DE SORRA
Dsps de dos dies a Byron Bay vam dirigirnos a Hervey Bay (poble super lleig, lo unic q es pot fer es esperar a q surti el ferry a Fraser Island i marxar del poble).
La opcio mes barata per veure Fraser Island es llogar un 4x4 entre molta gent i compartir gastos i visitar la illa per la teva conta. Hi ha agencies q sencarreguen de reunir gent per compartir el cotxe. Aixi q a l arribar al poble vam coneixer el q seria el nostre grup. Dsps de fernos una breu explicacio d unes dues hores jjj vam acomiadarnos tots per l endema empendre un nou viatge a la illa de sorra.
Alla vam passar tres impressionants dies, conduint un 4x4 entre dunes de sorra, fent front a les pujades i baixades de les "marees", anant a omplir els tancs amb aigua potable, buscant llocs on dormir i plantar el campament, cuinant i menjant pel terra, dormint al terra amb lesquena destrossada jjj, guardant el menjar al cotxe pq durant la nit els dingoes no ens el robessin, anant a pixar amb una pala per fer el forat al terra de la sorra i sempre en grup per evitar els atacs dels dingos... una aventurilla impressionant de la q ens quedem amb un record mooolt maco i especial!!!! ah, i sense oblidar a la gent del grup, q com sempre la convivencia sempre deixa moments molt memorables (tan bons com dolents) i es que ha sigut com viure un gran hermano...jjj ja us explicarem... pero a part d una parella la resta de gent super maca... tres ens van proposar i tot seguir part del viatge amb ells en el seu cotxe!!!
Bueno, i aixo es tot per ara. El viatge continua, seguent parada: Withsundays.
Petons a tots!
Miriam
Com esteu tots? Que us expliqueu? Comensa a fer caloreta per barcelona? Bueno bueno, dsps d uns quants dies desapareguts tornem a tenir la oportunitat de donar senyals de vida... i lo dolent de q passin tants dies sense escriure es que la feina s acumula pq cada dia q passa es van acumulant mil histories i anecdotes...
UNES MERESCUDES VACANCES...
Dsps de treballar una setmana a casa del jack i la meg va arribar el moment d acomiadarnos. Els ultims dies a casa seva van ser molt macos i especials. Vam poder compartir molts bons moments amb ells i amb el Timo (l altre wwoofer): el sopar de la comunitat, xerrades al voltant de la foguera per la nit, passejades per platges impressionants, banys al riu, croquet, sopars amb els seus amics...
Aixi q dilluns passat, vam deixar aparcats el pic i la pala i vam comensar unes merescudes vacances :)
Vam dirigirnos cap a Byron Bay, un poble q a la seva epoca era un desti hippie i on actualment encara hi ha molta gent q intanta seguir un estil de vida una mica alternatiu. Tothom ens va dir q en el seu moment era un lloc molt emblematic i especial, tot i q ara no es el mateix pq el turisme s esta carregant part de lencant del poble es nota en lambient un encant especial.
El segon dia destar al poble vam anar amb una barca a fer snorkel a unes illetes q hi havia a prop.
Va ser una experiencia mooolt maca!!! I es que fer snorkel a australia es bastant diferent q al mediterrani, en comptes de nadar entre salpes, sards i daurades vam nadar entre una pila de peixos de colors, una "raya", taurons i tortugues de mar (maquiiiisssimes). Va ser impressionant. El primer cop q nado entre taurons, i no us exagero si dic q vam veure uns 15 o 20... impressionant... Pero van bastant a la seva bola i passen olimpicament de la gent... a part ens van dir q aquella especie no era perillosa i q (el mes important) q tenien la boca mes aviat petita... jjj
HEM SOBREVISCUT A LA ILLA DE SORRA
Dsps de dos dies a Byron Bay vam dirigirnos a Hervey Bay (poble super lleig, lo unic q es pot fer es esperar a q surti el ferry a Fraser Island i marxar del poble).
La opcio mes barata per veure Fraser Island es llogar un 4x4 entre molta gent i compartir gastos i visitar la illa per la teva conta. Hi ha agencies q sencarreguen de reunir gent per compartir el cotxe. Aixi q a l arribar al poble vam coneixer el q seria el nostre grup. Dsps de fernos una breu explicacio d unes dues hores jjj vam acomiadarnos tots per l endema empendre un nou viatge a la illa de sorra.
Alla vam passar tres impressionants dies, conduint un 4x4 entre dunes de sorra, fent front a les pujades i baixades de les "marees", anant a omplir els tancs amb aigua potable, buscant llocs on dormir i plantar el campament, cuinant i menjant pel terra, dormint al terra amb lesquena destrossada jjj, guardant el menjar al cotxe pq durant la nit els dingoes no ens el robessin, anant a pixar amb una pala per fer el forat al terra de la sorra i sempre en grup per evitar els atacs dels dingos... una aventurilla impressionant de la q ens quedem amb un record mooolt maco i especial!!!! ah, i sense oblidar a la gent del grup, q com sempre la convivencia sempre deixa moments molt memorables (tan bons com dolents) i es que ha sigut com viure un gran hermano...jjj ja us explicarem... pero a part d una parella la resta de gent super maca... tres ens van proposar i tot seguir part del viatge amb ells en el seu cotxe!!!
Bueno, i aixo es tot per ara. El viatge continua, seguent parada: Withsundays.
Petons a tots!
Miriam
Suscribirse a:
Entradas (Atom)