despres de 2 mesos arrivem a australia

En 3 hores vem pasar de la selva i els esculls, al centre geografic d australia a uns 2000km del mar, el poble es diu Alice springs i es la capital del outback, com ells diuen al interior d australia.
Vem tenir la sensacio d arrivar a la australia q tots tenim en ment, la de grans esplanades pols vermella i aborigens descalsos pel carrer,,
Vem llogar per 6 dies una furgoneta una mica millor que les anteriors, no hi havien d altres,, la veiritat un luxe, cuinar a dins de la furgo amb micrones, fogons, nevera,,,

Vem comencar per dal visitr mc donells ranges, una serralada que te un quantas bases, cada tans kilometres, que son com un oasis, la priemra nit va ser allar i va ser de les millors del viatge, estava aprop d uns d aquest oasis, amb nomes 4 furgos mes en una nit freda de lluna plena. Molt tranquil lluny de la bojeria de turistes de la costa.


Al mati vme anar a visitar un altre basa on vem veure el timit wallabi de potes negres que viu a les roques i no es deixa molt veure.

No es podien entretindrem olt pq teniem quasi 500 km fins a kings canyon per les mitiques carreteres del interior,, ara si comensava la aventura pel outback,, la carretera seria com la tipica comercal amb uns 10m de terra de arcen per banda, es podia anar a 130 pero no pasavem de 80 90 per no gastar molta gasolina, de tant en tant veies a la borarera algun cangur mort, i un munt d ampolles per tot arreu. A diferencia del que m imaginava no es una gran esplanada senses res, sino q esta plena de petits arbres i arbustos q no et deixen veures res mes enlla.

Pel cami res de res nomes cada 100 km una bencinera amb la gasolina a mesura q t allunyaves de alice spring cada cop mes cara. Lo noomrla son uns 150 centims litre a alice 175 , vem arrivar a pagar 200!! tampoc tenies molta alternativa.

De lo mes divertit es q ens vem adonar que quan et creuaves amb algum cotxe la gent et saludaba, es com a la muntanya es aquest tipus de comnpanyersime q es crea en els llucs remots q no es te en les ciutats,, sino tot el contrari. Es curios com mes semblant fos el vehicle mes efusiva la salutacio,, tampoc es q no et creuessis amb ningu, mes o menys cada 10 min, vem arrivar a estar mes de 30 mins sense q pases ningu, pero bueno anaves veient cotxes, bueno de fet es la unica carretera asfaltada q creua australia pel mig.

L alter curiositat son els trailes, arriven a tenir 3 remolts mes del incorporat suposos q faran un 100 metres de llarg,, la veirtat es q pensaria q serien mes grans tanta publicitats q els feien..

Despres de unes quantes hores vem arrivar al unic lloc q pots passar la nit a kings canyon , es un camping amb resort,, ple gent.. lo millor va ser q per la nit es pasejaven els dingos com si res,, i just avans d anar a dormir uns es va ficar a odolar com un llop a uns 20 m de la furgo, impresionanat. Al mati voliem ser els primers en pujar al cano aixi q ens vem despertar avsn de les 6 , a aquella hora se sentien un parell de dingos udolant de lluny. Durant el dia vem estar fent la excursio molt maca, pero rodejats d altres grups de turistes de tot el mont feien el mateix,, ja se sap es una excurios molt popular.

L endema vem tornar a matinar per anar a uluru dthe rock com li diuen aqui, estava nervios, es unlloc tan mitic, i despres de un viatje tan llarg, per fi ho veuriem,, van ser unes alters 5 hores de cotxe a 80 , despres de hores de veure arbustos i cangurs morts,, de sobte entre el matorrals vem veure aquest gran roc, q es uluru, e lprimer de tot va ser anar al campoing, per tenir el 400.000 turists q van cada any controlats ens tenen a tots en un megacomplex de hotels resorts i camping, a 25 km de uluru, esta construit de tal forma q no es veu practicament res, sembla q no hi hagi massa construit pero si veus la foto aeria et fas la idea del q realemnt es.

Els seguents dies van ser d admiracio de la roca, anat a les 3 postes de sol q vem poder anar,. fer l excursio q li dona la volta per la base, veient la sortida de sol ,, tot un monetematic, no es va deceocionar, pero de vegades era dificil evadir/se del nubol de turistes q hi havia per tot arreu , potser el dia q mes vem disfrutar va ser qua nvem anar a kata juta, son uns 35 pics semblant a uluri a nmomes 20 km , vem arrivar molt dora, com de custum hi vem fer uan excursio molt maca,, d uns 8 km, estavem quasi sols va estar molt be. no es tna popular com uluru.

Bueno per no extendrem massa, ho resumiria amb lo que em va sorpendre, primer en cap lloc o en molts powcs es comenta q la zona esta plena de mosques, pero plena es poc, hi aixo q vem anar fora de temporada, hi ha molta gent que va amb mosquiteres a l barret tot el dia, son com les de aqui pero mes petites i van directes a boca nas i orelles, es per tornarse boix, l altre cosa es q com ja he dit hi ha molta mes vegetacio del que t imagines. Tambe em v asorpenmdre q tothom va a veure la posta de sol, hi han dos parking per veurela, el d autocars i el de cotxes, el d autocars hi havien com 20 o mes, els hi preparen als turistes taules amb champany , i pica pica,, es una bojeria i mentrestant uns 4 helicopters i dos avionetes sobrevolant la zona amb turistes,,
l altre cosa mes sorpreenet son els aborigens, els vem veure a laice springs sober tot els voltants osn terres aborigenes, amb moltes comunitats onj nomes pots entrear amb permisos,, el que t expliquen d ells es com tiren els boomerangs, i com toquen el didjeridoo, pero de la vida q relament poques coses vem esbrinar, els vem veure com ser extrany que passejen descalsos pel super , bruts i que no somriuen mai, ells son com papa noels negres i deslcalcos, amb la roba marro de pols i elles bueno elles son molt rares,, de primera vista no semblen molt simpatics, no es nota una interaccio entre blanc i aboringens sembla mes com si es toleresin. Ens em quedat amb les ganes de saber realment mes d aquesta gent de com viuen de quina relacio amb la resta d australians tenen,, es molt dificil sent un turista de peentrar en aquesta societat, nosaltres nomes podem quedarnnos en la imatge de postal q ens venen i tornar contents a casa amb un didjeridoo..

Bueno aixi es com mes o menys ha anat aquest dies hi han algunes coses mes pero ja les veureu els afortunats q volgueu veure les fotos a la tornada..

Per cert veiem q el ritme de comentaris esta baixant, no se si es reflex del ritme de lectures esperem ,que no aixi q us animem a seguir escrivint, fins aviat..

Xavi,